Universitat Ramon Llull
Madrazo Agudin, Leandro
2018-12-18
345 p.
Universitat Ramon Llull. La Salle
L'arquitectura contemporània està sotmesa a un procés de transformació a causa del desenvolupament i integració de les tecnologies digitals en els processos de disseny i de construcció; un procés que evoca el que va tenir lloc durant la revolució industrial, que va cristal·litzar en l'arquitectura moderna. Avui ens trobem immersos en un període històric en què està emergint una arquitectura sense precedents, com a conseqüència de la progressiva assimilació dels nous materials i tècniques de producció digital, tal com va passar en els inicis del segle vint, quan la mecanització, l'estandardització, i la producció en massa de nous materials i components constructius van establir les bases de l'arquitectura moderna. Amb l'adveniment de les tecnologies digitals, l'arquitectura ha entrat en un període de transició, que abasta el temps que es requereix per traduir en fets arquitectònics les conseqüències de la nova revolució tecnològica. A més de transformar els processos de producció material, el desenvolupament tecnològic comporta canvis en els processos i en els conceptes que determinen tant el disseny com el valor estètic de les obres d'arquitectura. En aquesta tesi es explora la influència dels nous processos de disseny i fabricació assistits per ordinador (CAD/CAM) en l'arquitectura actual: en la manera de concebre, construir i interpretar les produccions de l'arquitectura. La investigació parteix de la premissa que l'arquitectura es troba en un període de transició en plena efervescència, un període que cal entendre com un estat de flux, un esdevenir. En aquest context de canvi, una anàlisi centrat en l'estat actual de l'arquitectura corre el risc de caure ràpidament en l'obsolescència, ja que qualsevol tècnica, eina o teoria relativa als processos de disseny i fabricació digital es pot veure superada per la velocitat de els canvis tecnològics. Per comprendre els canvis que estan tenint lloc en l'actualitat, es proposa una anàlisi simultani de les dues revolucions tecnològiques que han transformat la manera de concebre i construir l'arquitectura en els dos últims segles: la revolució industrial i la seva influència en l'arquitectura moderna, i l'actual revolució digital, i l'arquitectura a la qual està donant lloc. Aquesta anàlisi paral·lel es porta a terme atenent els materials, eines, i processos de producció, així com als conceptes, principis i ideals que en els dos períodes -la revolució industrial, i la revolució digital- han forjat una cultura arquitectònica pròpia de cada època. La contraposició entre l'arquitectura moderna i l'arquitectura digital es realitza a partir d'una anàlisi històrica dels processos de producció en les revolucions tecnològiques que hi ha darrere cadascuna -industrial i informacional-. Així, contràriament a la historiografia que planteja una relació de causalitat entre idees i formes arquitectòniques, una de les premisses d'aquesta tesi és que tant les idees com les formes que caracteritzen l'arquitectura d'un determinat període històric, responen en gran mesura als mitjans i les maneres de producció del seu temps. En contraposar l'arquitectura moderna i l'arquitectura digital es planteja una relació de continuïtat entre ambdues, de manera que l'arquitectura moderna seria el precedent de l'arquitectura digital, en tant que va ser la primera a integrar la tecnologia en els processos de creació arquitectònica. Per això, aquest estudi de l'arquitectura digital part dels inicis de l'era moderna, o de la modernitat, l'època en la qual l'arquitectura comença a adoptar els mètodes de producció basats en principis tècnics i científics.
La arquitectura contemporánea está sometida a un proceso de transformación a causa del desarrollo e integración de las tecnologías digitales en los procesos de diseño y de construcción; un proceso que evoca al que tuvo lugar durante la revolución industrial, que cristalizó en la arquitectura moderna. Hoy nos encontramos inmersos en un período histórico en que está emergiendo una arquitectura sin precedentes, como consecuencia de la progresiva asimilación de los nuevos materiales y técnicas de producción digital, tal como sucedió en los inicios del siglo veinte, cuando la mecanización, la estandarización, y la producción en masa de nuevos materiales y componentes constructivos sentaron las bases de la arquitectura moderna. Con el advenimiento de las tecnologías digitales, la arquitectura ha entrado en un periodo de transición, que abarca el tiempo que se requiere para traducir en hechos arquitectónicos las consecuencias de la nueva revolución tecnológica. Además de transformar los procesos de producción material, el desarrollo tecnológico conlleva cambios en los procesos y en los conceptos que determinan tanto el diseño como el valor estético de las obras de arquitectura. En esta tesis se explora la influencia de los nuevos procesos de diseño y fabricación asistidos por ordenador (CAD/CAM) en la arquitectura actual: en la manera de concebir, construir e interpretar las producciones de la arquitectura. La investigación parte de la premisa de que la arquitectura se encuentra en un periodo de transición en plena efervescencia, un periodo que cabe entender como un estado de flujo, un devenir. En este contexto de cambio, un análisis centrado en el estado actual de la arquitectura corre el riesgo de caer rápidamente en la obsolescencia, ya que cualquier técnica, herramienta o teoría relativa a los procesos de diseño y fabricación digital puede verse superada por la velocidad de los cambios tecnológicos. Para comprender los cambios que están teniendo lugar en la actualidad, se propone un análisis simultáneo de las dos revoluciones tecnológicas que han transformado la manera de concebir y construir la arquitectura en los dos últimos siglos: la revolución industrial y su influencia en la arquitectura moderna, y la actual revolución digital, y la arquitectura a la que está dando lugar. Este análisis paralelo se lleva a cabo atendiendo a los materiales, herramientas, y procesos de producción, así como a los conceptos, principios e ideales que en ambos períodos –la revolución industrial, y la revolución digital– han forjado una cultura arquitectónica propia de cada época. La contraposición entre la arquitectura moderna y la arquitectura digital se realiza a partir de un análisis histórico de los procesos de producción en las revoluciones tecnológicas que subyacen tras cada una –industrial e informacional–. Así, contrariamente a la historiografía que plantea una relación de causalidad entre ideas y formas arquitectónicas, una de las premisas de esta tesis es que tanto las ideas como las formas que caracterizan la arquitectura de un determinado periodo histórico, responden en gran medida a los medios y los modos de producción de su tiempo. Al contraponer la arquitectura moderna y la arquitectura digital se plantea una relación de continuidad entre ambas, de manera que la arquitectura moderna sería el precedente de la arquitectura digital, en tanto que fue la primera en integrar la tecnología en los procesos de creación arquitectónica. Por ello, este estudio de la arquitectura digital parte de los inicios de la era moderna, o de la modernidad, la época en la cual la arquitectura empieza a adoptar los métodos de producción basados en principios técnicos y científicos.
Contemporary architecture is in a process of transformation due to the development and integration of digital technologies in the design and construction processes; a process that evokes the one that took place during the industrial revolution, which crystallized in modern architecture. Today we are immersed in a historical period in which an unprecedented architecture is emerging, as a consequence of the progressive assimilation of the new materials and techniques of digital production, likewise the beginning of the 20th century, when mechanization, standardization, and the mass production of new materials and construction components laid the foundations of modern architecture. With the advent of digital technologies architecture has entered a transitional period, which includes the time needed to translate the changes driven by the new technological revolution into architectural facts. Along with material production processes, technological development has an impact on the processes and concepts that determine the design and the aesthetic value of architectural works. This thesis explores the influence of the new processes of computer-aided design and manufacturing (CAD/CAM) in current architecture: in the conception, construction and interpretation of architectural productions. This research starts from the premise that architecture is in a transitional period in full development, a period that can be understood as a flux, a becoming. In this context of change, an analysis focused on the current state of architecture could rapidly fall into obsolescence, since any technique, tool or theory related to digital design and manufacturing processes can be overcome by the speed of technological development. In order to understand the changes that are taking place, we propose a simultaneous analysis of the technological revolutions that have transformed the conception and construction of architecture in the last two centuries: the industrial revolution and its impact on modern architecture, and the influence of the current digital revolution on the rise of a new architecture. This simultaneous analysis considers the materials, tools, and production processes, as well as the concepts, principles and ideals that in both periods — the industrial revolution and the digital revolution — have foster an architectural culture specific to each time. The comparison between modern architecture and digital architecture is established through a historical analysis of the production processes fostered by the technological revolutions that lie behind each one — industrial and informational. Thus, contrary to the historiography that proposes a causal relationship between ideas and architectural forms, one of the premises of this thesis is that both, the ideas and the forms that characterize the architecture of a given historical period, respond to a large extent to the means and the modes of production of their time. By contrasting modern architecture and digital architecture a relationship of continuity between both is proposed. In this sense, modern architecture would be the precedent of digital architecture, as it was the first that results from the integration of technology into architectural creative processes. Therefore, this study of digital architecture starts from the beginnings of the modern era, or Modernity, as it is the era in which architecture begins to adopt production methods based on technical and scientific principles.
Arquitectura digital; Arquitectura moderna; Diseño paramétrico; Fabricación digital; CAD/CAM; Materialidad digital; Ornamento digital; Arquitectura adaptativa; Digital architecture; Parametric design
62 - Ingeniería. Tecnología; 69 - Materiales de construcción. Prácticas y procedimientos de construcción; 72 - Arquitectura
Enginyeria, indústria i construcció
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
