Arqueologia del paisatge altmedieval al Baix Montseny, segles VI-X. Una demostració pràctica dels sistemes d’informació geogràfica

Abstract

La present tesi doctoral té com a objectiu l’estudi del model d’ocupació altmedieval en la comarca natural del Baix Montseny. Sota el marc teòric de l’arqueologia del paisatge, es pretén valorar les possibilitats d’un conjunt metodologies multidisciplinàries en la investigació històrica. Les metodologies es mouen entre la geografia i les matemàtiques i inclouen, entre altres tècniques, l’estudi de les conques visuals, de les àrees de captació de recursos, el traçat de rutes òptimes o l’anàlisi de conglomerats jeràrquics. Per aconseguir un bon aprofitament d’aquests mètodes és fonamental una utilització intensiva d’eines informàtiques d’ús especialitzat, com són els gestors de base de dades, els programes d’anàlisi estadístic o els sistemes d’informació geogràfica (SIG). Els SIG tenen un paper cabdal en els estudis del paisatge, ja que són capaços d’integrar la informació geogràfica i social i, alhora, són eines molt potents per realitzar anàlisis.

El paisatge es defineix com un sistema interrelacionat entre la natura i l’acció humana i, per tant, els canvis polítics i socials també produeixen efectes en l’espai natural. Els esdeveniments polítics i econòmics del període altmedieval no van ser una excepció, i el paisatge rural es va veure transformat en igual magnitud. El sector comprès pel Baix Montseny ha tingut una ocupació ininterrompuda des del neolític fins als nostres dies i, a més, l'orografia presenta una clara dicotomia entre la plana i la muntanya. Aquests dos aspectes fan del Baix Montseny un bon candidat per a estudiar-hi les dinàmiques d’ocupació i explotació del territori dins un període temporal llarg.

The main aim of this thesis is to study the model of early medieval occupation in the Baix Montseny (Catalonia). Under the theoretical framework of landscape archaeology, the aim is to assess the possibilities of a set of multidisciplinary methodologies in historical research. The methodologies are moving between geography and mathematics and include, among other techniques, viewshed analysis, catchment areas, optimal routes or hierarchical cluster analysis.