El saber de la incertesa. Kundera lector de Broch, Musil i Kafka

Abstract

En els seus assaigs L’art du roman, Les testaments trahis i Le rideau, l’escriptor txec Milan Kundera proposa una concepció de la novel·la com a forma de coneixement de l’existència. Aquesta idea es fonamenta, d’una banda, en la seva pràctica com a novel·lista i, de l’altra, en la seva exegesi de l’obra dels seus autors de capçalera: Hermann Broch, Robert Musil i Franz Kafka. A partir de l’anàlisi de les lectures de Kundera es proposa un estudi crític sobre la noció de ‘coneixement específicament novel·lesc’, basada en les nocions d’assaig, pensament, reflexió i meditació. A la vegada, per mitjà de l’anàlisi de les preguntes clau que estructuren la lectura, s’exposa l’hermenèutica de la novel·la inscrita en els assaigs d’aquest autor. Finalment, gràcies a l’estudi de la recepció acadèmica dels seus textos, i de l’herència kunderiana a la revista L’Atelier du roman, es mostren les contribucions de les nocions poetològiques desenvolupades per Kundera als debats de la teoria de la novel·la.

In his essays L’art du roman, Les testaments trahis, and Le rideau, the Czech writer Milan Kundera suggests a conception of the novel as a form of knowledge of existence. This idea is based, on the one hand, on his own experience as a novelist and, on the other hand, on his interpretations of the literary work of his pléiade of authors: Hermann Broch, Robert Musil and Franz Kafka. A critical study of his idea of ‘specifical novelistic knowledge’, based on the notion of essay, meditation, reflection, and though, will be developed through the analysis of Kundera’s readings. Moreover, the analysis of the key questions that structure his readings will show the hermeneutics of the novel built in the authors essays. Finally, the study of the academic reception of his work, and the kunderian heritage of the review L’Atelier du roman will show the contributions of Kundera’s essays to the debates of the theory of the novel.