Donants d'òrgans a cor parat: recirculació normotèrmica i refredament corporal amb derivació cardiopulmonar com a mètode d'obtenció d'òrgans. Estudi clínic i experimental

Autor/a

Valero, Ricard

Director/a

García-Valdecasas Salgado, Juan Carlos

Manyalich, Martí

Fecha de defensa

2000-06-20

Páginas

141 p.



Departamento/Instituto

Universitat de Barcelona. Departament de Cirurgia i Especialitats Quirúrgiques

Resumen

Els donants a cor parat (OCP) són aquells que es troben en procés d'aturada cardiorespiratòria irrecuperable, amb un temps d'isquèmia calenta suficientment reduït que permeti l'extracció d'òrgans i teixits aptes per a trasplantament. Entenem per temps d'isquèmia calenta el temps transcorregut des del moment de l'aturada cardiocirculatòria fins a Ia perfusió de l'òrgan. El procediment d'obtenció d'òrgans OCP s'inicia un cop diagnosticada Ia mort per aturada cardiorespiratòria, moment en el qual es considera el cadàver com a donant potencial. Aleshores es valora el temps d 'isquèmia calenta i es du a terme Ia cateterització de l'artèria i vena femoral per poder iniciar Ia preservació dels òrgans. En el cas concret dels ronyons, originalment la perfusió s'assolia mitjançant la injecció de líquid fred a travès de l'artèria femoral (perfusió in situ), amb l'objectiu de disminuir-ne ràpidament Ia temperatura i limitar el metabolisme cel·lular i el dany provocat per Ia isquèmia calenta. Posteriorment s'han anat dissenyant tècniques per a Ia perfusió dels òrgans de DCP amb sistemes de derivació cardiopulmonar. S'ha assajat favorablement un procediment consistent en el refredament corporal amb circulació extracorpòria, que entre d'altres avantatges permet una hipotèrmia més suau i progressiva, amb una pressió de perfusió més elevada, cosa que és important per poder valorar la viabilitat de l'ús dels òrgans obtinguts per a trasplantaments. Per altra banda, el problema més important per Ia utilització dels òrgans de DCP és una major incidència de retard del funcionament i de fallada primària de l'empelt. En el cas del trasplantment renal, la disfunció inicial pot ser substituïda per Ia diàlisi fins que l'òrgan o bé recupera Ia funció o bé es practica un altre trasplantament. Per contra, el trasplantarnent hepàtic ha d'assegurar de manera immediata Ia funcionalitat de l'òrgan, perquè no es disposa de cap teràpia substitutiva. Es per això que els estudis que s'estan realitzant actualment van adreçats a valorar Ia viabilitat del fetge abans del trasplantament i a millorar-ne Ia funció mitjançant Ia modificació de les tècniques d'obtenció i preservació dels empelts fins al trasplantament.

Palabras clave

Donació d'òrgans i teixits; Donación de órganos y tejidos; Donations of organs and tissues; Isquèmia; Isquemia; Ischemia; Perfusió (Fisiologia); Perfusión (Fisiología); Perfusion (Physiology)

Materias

612 - Fisiología

Área de conocimiento

Ciències de la Salut

Nota

Versió digital de l'exemplar físic dipositat a la Bibloteca de la Facultat de Medicina - Campus Clínic

Documentos

RVC_TESI.pdf

16.80Mb

 

Derechos

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)