Modelos estadísticos aplicados al análisis de los fenómenos inexplicados y a las creencias pseudocientíficas en psicología

Autor/a

Escolá Gascon, Alex

Director/a

Rusiñol Estragues, Jordi

Codirector/a

Marín Torné, Francesc-Xavier

Gallifa Roca, Josep

Fecha de defensa

2021-07-14

Páginas

145 p.



Departamento/Instituto

Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna

Resumen

Les creences pseudocientífiques es poden definir com l'acte d'acceptar l'existència real de fenòmens o informació que no té evidències científiques contrastables i/o sòlides. Aquesta expressió és generalista i inclou diversos subtipus de creences, com les creences paranormals. En canvi, els fenòmens inexplicats o anòmals fan referència a comportaments que desafien els límits de el coneixement científic actual i són difícils d'explicar en termes psicològics. Aquest és el cas de la "recepció anòmala de la informació" (RAI). Els objectius d'aquesta investigació es van centrar en el mesurament, en la predicció i explicació psicològica dels fenòmens anòmals i de les creences pseudocientífiques. Es van aplicar diversos models estadístics centrats en proves de contrast d'hipòtesis, models d'equacions estructurals i inferències bayesianes. Es va desenvolupar un nou instrument d'avaluació denominat Multivariable Multiaxial Suggestibility Inventory -2 (MMSI-2) i es van analitzar les seves propietats psicomètriques amb una mostra de 3.224 subjectes. Aquest qüestionari examina experiències o fenòmens anòmals, trets de la personalitat, riscos psicopatològics i també inclou diversos indicadors conductuals per a la detecció de mentides. També es van contrastar els efectes o les ocurrències de la RAI (com a exemple de fenomen anòmal) i es va analitzar l'impacte psicosocial de les creences pseudocientífiques durant les diferents etapes de la crisi del coronavirus. Els resultats van permetre acceptar satisfactòriament la validesa i fiabilitat de l'MMSI-2. Els encerts de les proves experimentals de la RAI no van superar el atzar estimat. Es va concloure que no es van obtenir evidències estadístiques a favor de la RAI. Les creences pseudocientífiques, els fenòmens inexplicats i els símptomes positius de les psicosis van augmentar després del primer confinament social per coronavirus. Es va concloure que els residents en municipis urbans presentaven major quantitat de creences pseudocientífiques que els residents en zones rurals. Es discuteix sobre la implicació dels estils d'afrontament, la teoria de la marginalitat social i la teoria de l'MMSI-2 com a possibles models relacionats amb l'explicació dels fenòmens anòmals i de les creences pseudocientífiques.


Las creencias pseudocientíficas pueden definirse como el acto de aceptar la existencia real de fenómenos o información que carece de evidencias científicas contrastables y/o sólidas. Esta expresión es generalista e incluye varios subtipos de creencias, como las creencias paranormales. En cambio, los fenómenos inexplicados o anómalos hacen referencia a comportamientos que desafían los límites del conocimiento científico actual y son difíciles de explicar en términos psicológicos. Este es el caso de la “recepción anómala de la información” (RAI). Los objetivos de esta investigación se centraron en la medición estadística, predicción y explicación psicológica de los fenómenos anómalos y de las creencias pseudocientíficas. Se aplicaron varios modelos estadísticos centrados en pruebas de contraste de hipótesis, modelos de ecuaciones estructurales e inferencias bayesianas. Se desarrolló un nuevo instrumento de evaluación denominado Multivariable Multiaxial Suggestibility Inventory -2 (MMSI-2) y se analizaron sus propiedades psicométricas con una muestra de 3.224 sujetos. Este cuestionario examina experiencias o fenómenos anómalos, rasgos de la personalidad, riesgos psicopatológicos y también incluye varios indicadores conductuales para la detección de mentiras. También se contrastaron los efectos o las ocurrencias de la RAI (como ejemplo de fenómeno anómalo) y se analizó el impacto psicosocial de las creencias pseudocientíficas durante las distintas etapas de la crisis del coronavirus. Los resultados permitieron aceptar satisfactoriamente la validez y fiabilidad del MMSI-2. Los aciertos de las pruebas experimentales de la RAI no superaron el azar estimado. Se concluyó que no se obtuvieron evidencias estadísticas a favor de la RAI. Las creencias pseudocientíficas, los fenómenos inexplicados y los síntomas positivos de las psicosis aumentaron tras el primer confinamiento social por coronavirus. Se concluyó que los residentes en municipios urbanos presentaban mayor cantidad de creencias pseudocientíficas que los residentes en zonas rurales. Se discute sobre la implicación de los estilos de afrontamiento, la teoría de la marginalidad social y la teoría del MMSI-2 como posibles modelos relacionados con la explicación de los fenómenos anómalos y de las creencias pseudocientíficas.


Pseudoscientific beliefs can be defined as the act of accepting the existence of phenomena or information that lacks contrastable and/or solid scientific evidence. This generalist approach includes several subtypes of beliefs, such as paranormal beliefs. In contrast, unexplained or anomalous phenomena refer to behaviors that defy the limits of current scientific knowledge and are difficult to explain in psychological terms. This is the case of the "anomalous reception of information" (ARI). This research focused on the statistical measurement, prediction and psychological explanation of anomalous phenomena and pseudoscientific beliefs. Several statistical models were applied focusing on hypothesis testing, structural equation modeling and Bayesian inference. A new assessment instrument called Multivariable Multiaxial Suggestibility Inventory -2 (MMSI-2) was developed and its psychometric properties were analyzed with a sample of 3,224 subjects. This questionnaire examined anomalous experiences or phenomena, personality traits, psychopathological risks and also included several behavioral indicators for lie detection. The effects or occurrences of ARI (as an example of an anomalous phenomenon) were also contrasted and the psychosocial impact of pseudoscientific beliefs during the different stages of the coronavirus crisis was analyzed. The results allowed us to satisfactorily accept the validity and reliability of the MMSI-2. The hits on the ARI experimental tests did not exceed the estimated chance. It was concluded that no statistical evidence was obtained in favor of the ARI. Pseudoscientific beliefs, unexplained phenomena and positive symptoms of psychosis increased after the first coronavirus social confinement. It was concluded that residents in urban municipalities had a higher number of pseudoscientific beliefs than residents in rural areas. The implication of coping styles, the social marginality theory and the MMSI-2 theory as possible models related to the explanation of anomalous phenomena and pseudoscientific beliefs is discussed.

Palabras clave

Fenómenos inexplicados; Experiencias anómalas; Percepciones anómalas; Psicometría; Creencias pseudocientíficas; Modelos estadísticos; Creencias paranormales

Materias

159.9 - Psicología; 311 - Estadística

Área de conocimiento

Ciències socials, periodisme i documentació

Documentos

Tesi_Alex_Escola.pdf

13.25Mb

 

Derechos

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)