He Ora Ra¿a . Medicalización, procesos coloniales y políticas públicas en Rapa Nui

Autor/a

Fajreldin Chuaqui, Valentina

Director/a

Comelles Esteban, José Maria

Data de defensa

2021-10-21

Pàgines

490 p.



Departament/Institut

Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social

Resum

Rapa Nui una petita illa situada a l'horitzó cultural i geogràfic de el Pacífic Sud i que esdevenir xilena a finals de segle XIX, des de l'inici dels seus contactes amb el món occidental ha experimentat un conjunt de canvis associats a la seva salut, malaltia i atenció que aquesta tesi entén com a procés de medicalització. Malgrat ser el lloc de planeta més distant geogràficament de qualsevol altre punt habitat, es troba immersa en els mateixos processos mundials de globalització social, econòmica i política que afecten qualsevol territori. Aquesta tesi analitza aquest llarg procés, integrant antecedents bibliogràfics i documentals a l'experiència d'aquesta investigadora en diversos moments de la seva ja llarg treball de camp de vint-anys. Divideixo la medicalització en cinc grans etapes, des de l'inici de segle XX fins a la situació actual de l'fenomen. En les mateixes distingeixo: la situació geogràfica actuant com a camp de domini de cert poder colonial; la dependència política i administrativa de Xile en salut; el caràcter ètnic diferent dels rapanui respecte de l'Xile continental; l'esforç local per construir una forma de relació amb el món i estat nació-, que configura una estratègia de supervivència i que consisteix a superar les barreres que impliquen les anteriors. Per al camp de l'antropologia mèdica, Rapa Nui com a territori insular en extrem aïllament en cert sentit fins avançada la segona meitat de segle XX constitueix un cas rellevant ja que trenca la cronologia i ritme habituals dels models coneguts de medicalització. La tesi reconstrueix la història i els contextos i analitza els processos en clau antropològica, proposant observar la medicalització en i de la illa com a fenomen en construcció i que requereix articular des respostes polítiques decoloniales.


Rapa Nui una pequeña isla situada en el horizonte cultural y geográfico del Pacífico Sur y que devino chilena a fines del siglo XIX, desde el inicio de sus contactos con el mundo occidental ha experimentado un conjunto de cambios asociados a su salud, enfermedad y atención que esta tesis entiende como proceso de medicalización. Pese a ser el lugar de planeta más distante geográficamente de cualquier otro punto habitado, se encuentra inmersa en los mismos procesos mundiales de globalización social, económica y política que afectan cualquier territorio. Esta tesis analiza este largo proceso, integrando antecedentes bibliográficos y documentales a la experiencia de esta investigadora en diversos momentos de su ya largo trabajo de campo de veintidós años. Divido la medicalización en cinco grandes etapas, desde el inicio del siglo XX hasta la situación actual del fenómeno. En las mismas distingo: la situación geográfica actuando como campo de dominio de cierto poder colonial; la dependencia política y administrativa de Chile en salud; el carácter étnico diferente de los rapanui respecto del Chile continental; el esfuerzo local por construir una forma de relación con el mundo y estado nación-, que configura una estrategia de sobrevivencia y que consiste en superar las barreras que implican las anteriores. Para el campo de la antropología médica, Rapa Nui como territorio insular en extremo aislamiento en cierto sentido hasta avanzada la segunda mitad del siglo XX constituye un caso relevante pues rompe la cronología y ritmo habituales de los modelos conocidos de medicalización. La tesis reconstruye la historia y los contextos y analiza los procesos en clave antropológica, proponiendo observar la medicalización en y de la isla como fenómeno en construcción y que requiere articularse desde respuestas políticas decoloniales.


Rapa Nui a small island located in the cultural and geographical horizon of the South Pacific and that became Chilean at the end of the 19th century, since the beginning of its contacts with the western world it has undergone a set of changes associated with its health, illness and care that this thesis understands as a process of medicalization. Despite being the most geographically distant place on the planet from any other inhabited point, it is immersed in the same global processes of social, economic and political globalization that affect any territory. This thesis analyzes this long process, integrating bibliographic and documentary antecedents to the experience of this researcher in different moments of her already long field work of twenty-two years. I divide medicalization into five major stages, from the beginning of the 20th century to the current situation of the phenomenon. In them I distinguish: the geographical situation acting as a domain of domain of a certain colonial power; Chile's political and administrative dependency on health; the different ethnic character of the Rapanui with respect to continental Chile; the local effort to build a form of relationship with the world and the nation-state, which configures a survival strategy and which consists of overcoming the barriers implied by the previous ones. For the field of medical anthropology, Rapa Nui as an insular territory in extreme isolation in a certain sense until late in the second half of the 20th century constitutes a relevant case since it breaks the usual chronology and rhythm of known models of medicalization. The thesis reconstructs the history and the contexts and analyzes the processes in an anthropological key, proposing to observe the medicalization in and of the island as a phenomenon under construction and that needs to be articulated from decolonial political responses.

Paraules clau

Rapa Nui; Medicalizació; salud publica; Medicalización; Medicalization; Public Health

Matèries

00 - Ciència i coneixement. Investigació. Cultura. Humanitats; 3 - Ciències socials; 572 - Antropologia; 61 - Medicina

Àrea de coneixement

Arts i humanitats

Documents

TESI Valentina Fajreldin Chuaqui.pdf

13.17Mb

 

Drets

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)