Anàlisi de les característiques dels pacients que consulten a urgències per dolor toràcic no traumàtic i dels factors que influeixen en l’aproximació diagnòstica i el maneig durant el procés assistencial en una Unitat de Dolor Toràcic estructural.

Abstract

[cat] INTRODUCCIÓ: El dolor toràcic (DT) és un dels principals motius de consulta dels serveis d’urgències (SU) i la presentació clínica de processos d’alt risc vital i temps-depenent (com la síndrome coronària aguda (SCA)) però alhora porta a consultar a pacients de baix risc tributaris a un maneig ambulatori. En aquesta direcció, es crearen les Unitats de Dolor Toràcic (UDT), per tal de protocol·litzar l’atenció dels pacients amb DT, amb dos objectius: detecció precoç de patologia d’alt risc vital tributaria a un maneig específic (amb la SCA com a punt de mira per l’alta prevalença de malaltia coronària), i la detecció dels pacients de baix risc candidats a alta d’urgències. A la UDT es realitza una valoració inicial clínica i de l’electrocardiograma(ECG) dels pacients, a partir de la qual s’obté una orientació inicial i s’estableix un pla de maneig diagnostico-terapèutic. L’anamnesi és la pedra angular del diagnòstic diferencial del DT, però l’expressió clínica pot ser molt variable, esdevenint un procés diagnòstic d’alta complexitat on és imprescindible integrar l’anamnesi amb altres eines (ECG, marcadors de necrosi miocàrdica, escales de risc...). HIPÒTESI: És possible aprofundir en el coneixement de l’expressivitat del DT i dels factors que influeixen en el seu maneig a urgències mitjançant l’estudi durant el procés assistencial inicial en una UDT. OBJECTIUS: Aprofundir en el coneixement de l’expressivitat del DT, la valoració i el maneig en una UDT. Objectius específics: • Analitzar les característiques clínic-epidemiològiques al llarg del temps dels pacients atesos en una UDT durant un període de 10 anys. • Analitzar les manifestacions clíniques i la orientació diagnòstica dels pacients atesos a una UDT al llarg del temps. • Analitzar l’associació entre les dades clíniques i electrocardiogràfiques inicials dels pacients visitats a la UDT amb la seva classificació inicial el seu diagnòstic final.

• Analitzar factors associats a sobreestimació/subestimació del risc de SCA en una UDT. • Posar el focus en subpoblacions que consulten a la UDT amb trets particulars que poden induir a més risc d’error diagnòstic: dones i pacients amb antecedent de bypass coronari. • Analitzar les característiques clíniques i de maneig a la UDT dels pacients que són orientats de Pericarditis Aguda(PA).