Expansión penal y pérdida de legitimidad estatal con la incorporación de empresas privadas en el sistema penitenciario: El caso de Chile

Abstract

[spa] Esta Tesis tiene como finalidad analizar los factores políticos, sociales, económicos y jurídicos que permitieron la incorporación de empresas privadas en la ejecución de la pena privativa de libertad en el sistema penitenciario chileno, lo cual se concretó a través del Programa de Concesiones de Infraestructura Penitenciaria impulsado durante el mandato del expresidente Lagos (2000 – 2006). Siendo Chile el primer país en América Latina en usar este modelo, basado en la experiencia francesa. Al igual que las otras experiencias privatizadoras internacionales del sistema penitenciario, los argumentos de la autoridad se centraron en el hacinamiento carcelario, en la falta de recursos del Estado para invertir en nuevos penales y en que la empresa privada es más eficiente y eficaz que el sector público. Para examinar el programa se opta por un diseño metodológico cualitativo de carácter exploratorio, y por medio de fuentes secundarias se realiza el análisis del proceso de la toma de decisiones de involucrar a empresas privadas en un ámbito que es de exclusiva responsabilidad del Estado. Tras el estudio realizado es posible señalar que es el modelo económico neoliberal, el que sustenta esta incorporación, llevando al ámbito penitenciario lógicas y valores empresariales que distan bastante de aquellas propias que lo sustentan y guían. Además, las promesas realizadas por las autoridades no se cumplieron, el Estado desembolsó grandes sumas de dinero para pagar multas a las Sociedades Concesionarias, siendo reflejo de las deficiencias de la naturaleza regulatoria establecida en la norma, lo que está en estrecha relación con la falta de consideración y coordinación de y entre los actores en el proceso de los diseños de los proyectos, pues cuando éstos estaban en ejecución se solicitaron cambios que encarecieron las obras. Por otra, parte, no se observaron diferencias en las tasas de reincidencia de personas egresadas de un recinto tradicional y uno concesionado. En el desarrollo de la Tesis queda en evidencia que la respuesta de las autoridades políticas ante el sostenido aumento de la población penal, independiente del gobierno de turno, siempre es la construcción de más recintos penitenciarios, lo cual se ve agravado por la dictación de normas en las que la cárcel prima como principal herramienta de represión. Finalmente, es posible señalar que la incorporación de empresas privadas en la ejecución de la privativa de libertad expande y desdibuja el poder de castigar del Estado.

[eng] This Thesis aims to analyze the political, social, economic and legal factors that allowed the incorporation of private companies in executing the custodial sentence in the Chilean prison system. The Penitentiary Infrastructure Concessions Program was implemented in Chile by former President Lagos from 2000 to 2006. Being the first country in Latin America to use this model based on French experience. Like other international experiences of penitentiary system privatization, the authority's arguments were focused on prison overcrowding, the lack of State resources to invest in new prisons and that private companies are more efficient and effective than the public sector. To examine this Program, a qualitative methodological design of an exploratory nature has been chosen, and through secondary sources, the analysis of the decision-making process involving private companies (in an area that is the exclusive responsibility of the State) has been carried out. The results show that the neoliberal economic model supports this incorporation, bringing business logic and values quite far from those that support and guide it to the penitentiary sphere. Furthermore, the promises made by the authorities were not fulfilled, as the State disbursed large sums of money to pay fines to the Concessionaire Companies, reflecting the deficiencies of the regulatory nature established in the standards, which is closely related to the lack of consideration and coordination between actors during the project design process, since when these were being executed, changes were requested that made the projects more expensive. On the other hand, no differences were observed in the recidivism rates of people who graduated from a traditional facility and a concessioned one. In the development of the thesis, it becomes evident that the response of the political authorities to the sustained increase in the prison population, independent of the government in power, is always the construction of more penitentiary facilities, which is aggravated by the dictation of regulations in which prison prevails as the main tool of repression. Finally, it is possible to point out that the incorporation of private companies in executing deprivation of liberty expands and blurs the State's power to punish.

[cat] Aquesta Tesi té com a finalitat analitzar els factors polítics, socials, econòmics i jurídics que van permetre la incorporació d'empreses privades a l'execució de la pena privativa de llibertat en el sistema penitenciari xilè, la qual cosa va concretar mitjançant el Programa de Concessions d'Infraestructura Penitenciària impulsat per l'expresident Lagos durant el seu mandat 2000 – 2006, sent Xile el primer país a Amèrica Llatina a desenvolupar aquest model, basat en l'experiència francesa. De la mateixa manera que la resta d’experiències privatitzadores internacionals del sistema penitenciari, els arguments de l'autoritat es basen en l'amuntegament carcerari, en la manca de recursos de l'Estat per a invertir en nous penals i en que l'empresa privada és més eficient i eficaç que el sector públic. Per tal d’examinar el programa s'opta per un disseny metodològic qualitatiu de caràcter exploratori, i per mitjà de fonts secundàries es fa l'anàlisi del procés de la presa de decisions d'involucrar a empreses privades en un àmbit que és d'exclusiva responsabilitat de l'Estat. Després de l'estudi fet és possible assenyalar que és el model econòmic neoliberal, el que fonamenta aquesta incorporació, portant a l'àmbit penitenciari lògic i valors empresarials que disten bastant d'aquelles pròpies que el sustenten i guien. D’una banda, les promeses fetes per les autoritats no es van complir, l'Estat va desemborsar grans sumes de diners per a pagar multes a les Societats Concessionàries, sent reflex de les deficiències de la naturalesa reguladora establerta en la norma, la qual cosa està en estreta relació amb la manca de consideració i coordinació de i entre els actors en el procés dels dissenys dels projectes, perquè quan aquests estaven en execució es van sol·licitar canvis que van encarir les obres. D’altra banda, no es van observar diferències en les taxes de reincidència de persones diplomades d'un recinte tradicional i un concessionat. En el desenvolupament de la Tesi queda en evidència que la resposta de les autoritats polítiques davant el sostingut augment de la població penal, independent del govern de torn, sempre és la construcció de més recintes penitenciaris, la qual cosa es veu agreujat per l’aprovació de normes en les quals la presó preval com a principal eina de repressió. Finalment, és possible assenyalar que la incorporació d'empreses privades en l'execució de la privativa de llibertat expandeix i desdibuixa la competència exclusiva del poder de càstig que radica a l'Estat.