La Asegurabilidad y el Aseguramiento de la responsabilidad por déficit concursal mediante el seguro de D&O

Autor/a

Rivera Vallvé, Daniela Stéphanie

Director/a

Roy Pérez, Cristina

Tutor/a

Roy Pérez, Cristina

Data de defensa

2024-09-25

Pàgines

443 p.



Departament/Institut

Universitat de Barcelona. Facultat de Dret

Resum

[spa] Legalmente, y de forma progresiva, se han ido ampliando los supuestos de responsabilidad de los administradores, configurando regímenes especiales tan relevantes como el de la responsabilidad por déficit concursal, según el cual el juez del concurso, cuando así lo hayan solicitado la administración concursal o los acreedores legitimados, puede condenar a los administradores, liquidadores o directores generales de la sociedad concursada a responder por el perjuicio causado a los acreedores de esta última, siempre y cuando el concurso haya sido calificado como culpable y se haya abierto o reabierto la fase de liquidación. A pesar de que se trata de un régimen especial de responsabilidad civil, la expansión de la socialización del daño y la injerencia de intereses ajenos a la sociedad mercantil han influido en la objetivación de la responsabilidad por déficit concursal, para cuya estimación no resulta suficiente la mera identificación de una conducta -culpable o dolosa- determinante de la calificación del concurso como culpable, ni un nexo de causalidad indirecto entre el daño y el déficit concursal o la insolvencia. En gran medida, determinados posicionamientos doctrinales sobre la naturaleza jurídica de este régimen de responsabilidad civil han tendido a desnaturalizarlo, bien porque se afirma que se trata de una sanción civil, bien porque se le asigna una finalidad sancionadora o de atribución del riesgo de insolvencia a los administradores que no le corresponde. Esta confusión se proyecta sobre la estructura de la responsabilidad por déficit concursal y prescinde de los esfuerzos legislativos para delimitarla. En el presente trabajo se ha analizado la naturaleza jurídica de la responsabilidad por déficit concursal, e identificado sus presupuestos y elementos esenciales. El aseguramiento de la responsabilidad por déficit concursal a través del seguro de responsabilidad de administradores y directivos (seguro D&O) se considera de máxima utilidad a los efectos de garantizar la recepción de las indemnizaciones a cargo de los administradores y directores generales responsables, dentro del límite de la suma asegurada. Tanto desde el punto de vista técnico como del jurídico, la delimitación del riesgo en el seguro D&O conlleva una extraordinaria complejidad. Las distorsiones de la socialización del daño también se proyectan en este ámbito, subordinado a una acción directa descontextualizada -ante la cual el dolo del asegurado resulta inoponible- y a una aplicación desmedida de la victimología al ámbito de las sociedades mercantiles. Esta coyuntura justifica el estudio de la delimitación del riesgo en el seguro D&O, desde la perspectiva de la práctica aseguradora y de la interpretación jurisprudencial de las pólizas. El objetivo de este estudio ha permitido proponer mejoras a la técnica aplicada en la delimitación del riesgo de responsabilidad civil de los administradores, en general, así como del riesgo de responsabilidad por déficit concursal, en particular.


[cat] Legalment, i de manera progressiva, s'han anat ampliant els supòsits de responsabilitat dels administradors, configurant règims especials tan rellevants com el de la responsabilitat per dèficit concursal, segons el qual el jutge del concurs, quan així ho hagin sol·licitat l'administració concursal o els creditors legitimats, pot condemnar als administradors, liquidadors o directors generals de la societat concursada a respondre pel perjudici causat als creditors d'aquesta última, sempre que el concurs hagi estat qualificat com a culpable i s'hagi obert o reobert la fase de liquidació. Tot i que es tracta d'un règim especial de responsabilitat civil, l'expansió de la socialització dels danys i la ingerència d'interessos aliens a la societat mercantil han influït en l'objectivació de la responsabilitat per dèficit concursal, per l’estimació de la qual no és suficient la mera identificació d'una conducta –culpable o dolosa– determinant de la qualificació del concurs com a culpable, ni un nexe de causalitat indirecte entre el dany i el dèficit concursal o la insolvència. En gran mesura, determinats posicionaments doctrinals sobre la naturalesa jurídica d’aquest règim de responsabilitat civil han tendit a desnaturalitzar-lo, bé perquè s’afirma que es tracta d’una sanció civil, bé perquè se li assigna una finalitat sancionadora o d’atribució del risc d’insolvència de la societat que no li correspon. Aquesta confusió es projecta sobre l’estructura de la responsabilitat per dèficit concursal i prescindeix dels esforços legislatius per delimitar-la. En aquest treball s'ha analitzat la naturalesa jurídica de la responsabilitat per dèficit concursal, i s’han identificat els pressupostos i elements essencials. L'assegurament de la responsabilitat per dèficit concursal a través de l'assegurança de responsabilitat d'administradors i directius (assegurança D&O) es considera de màxima utilitat als efectes de garantir la recepció de les indemnitzacions a càrrec dels administradors i directors generals responsables, dins del límit de la suma assegurada. Tant des del punt de vista tècnic com del jurídic, la delimitació del risc a l'assegurança D&O comporta una extraordinària complexitat. Les distorsions de la socialització del dany també es projecten en aquest àmbit, subordinat a una acció directa descontextualitzada -davant la qual el dol de l'assegurat no és oposable- i a una aplicació desmesurada de la victimologia a l'àmbit de les societats mercantils. Aquesta conjuntura justifica l'estudi de la delimitació del risc a l'assegurança D&O, des de la perspectiva de la pràctica asseguradora i de la interpretació jurisprudencial de les pòlisses. L'objectiu d'aquest estudi ha permès proposar millores a la tècnica aplicada a la delimitació del risc de responsabilitat civil dels administradors, en general, així com del risc de responsabilitat per dèficit concursal, en particular.


[eng] Progressively, the legal premises of directors liability have been expanded, structuring relevant special regimes such as the liability for bankruptcy deficit, in which the judge, when requested by the bankruptcy administration or the authorized creditors, may sentence the administrators, liquidators or directors of the bankrupt company to be held accountable for the damage caused to the creditors of the latter, as long as the bankruptcy has been classified as culpable and the liquidation phase has been opened or reopened. Although a special regime of civil liability, the expansion of damage socialization and the interference of interests foreign to the company have influenced the objectification of bankruptcy deficit liability, by which estimation the mere identification of the conduct - culpable or fraudulent – is not enough to determine the qualification of the bankruptcy as culpable, nor a causality link between the damage and the bankruptcy deficit or the insolvency. To a large extent, certain doctrinal positions have tended to distort the legal nature of this regime of civil liability, either because they affirm that it is a civil sanction, or because they assign the regime a sanctioning or attribution purpose of the insolvency risk to the administrators. This distortion is projected onto the structure of bankruptcy deficit liability and disregards legislative efforts to delimit the regime. In this study, the legal nature of bankruptcy deficit liability has been analyzed, and its prerequisites and key elements have been defined. Insuring bankruptcy deficit liability through directors’ and officers’ liability insurance (D&O insurance) is considered most efficient for the purposes of guaranteeing the reception of the indemnification due by the responsible insureds, within the limit of the sum insured. From both a technical and legal point of view, the delimitation of risk in D&O insurance entails extraordinary complexity. The distortions of damage socialization have also permeated this field, subordinated to a decontextualized direct action - before which the fraud of the insured is unenforceable - and to an excessive application of victimology to the field of commercial enterprises. This situation justifies the study of the delimitation of risk in D&O insurance, from the perspective of the insurance practice and the jurisprudential interpretation of the policies. The scope of this study has made it possible to propose improvements to the technique applied in delimiting the risk of civil liability, in general, as well as the risk of liability for bankruptcy deficiency, in particular.


[eng] Progressively, the legal premises of directors liability have been expanded, structuring relevant special regimes such as the liability for bankruptcy deficit, in which the judge, when requested by the bankruptcy administration or the authorized creditors, may sentence the administrators, liquidators or directors of the bankrupt company to be held accountable for the damage caused to the creditors of the latter, as long as the bankruptcy has been classified as culpable and the liquidation phase has been opened or reopened. Although a special regime of civil liability, the expansion of damage socialization and the interference of interests foreign to the company have influenced the objectification of bankruptcy deficit liability, by which estimation the mere identification of the conduct - culpable or fraudulent – is not enough to determine the qualification of the bankruptcy as culpable, nor a causality link between the damage and the bankruptcy deficit or the insolvency. To a large extent, certain doctrinal positions have tended to distort the legal nature of this regime of civil liability, either because they affirm that it is a civil sanction, or because they assign the regime a sanctioning or attribution purpose of the insolvency risk to the administrators. This distortion is projected onto the structure of bankruptcy deficit liability and disregards legislative efforts to delimit the regime. In this study, the legal nature of bankruptcy deficit liability has been analyzed, and its prerequisites and key elements have been defined. Insuring bankruptcy deficit liability through directors’ and officers’ liability insurance (D&O insurance) is considered most efficient for the purposes of guaranteeing the reception of the indemnification due by the responsible insureds, within the limit of the sum insured. From both a technical and legal point of view, the delimitation of risk in D&O insurance entails extraordinary complexity. The distortions of damage socialization have also permeated this field, subordinated to a decontextualized direct action - before which the fraud of the insured is unenforceable - and to an excessive application of victimology to the field of commercial enterprises. This situation justifies the study of the delimitation of risk in D&O insurance, from the perspective of the insurance practice and the jurisprudential interpretation of the policies. The scope of this study has made it possible to propose improvements to the technique applied in delimiting the risk of civil liability, in general, as well as the risk of liability for bankruptcy deficiency, in particular.

Paraules clau

Dret mercantil; Derecho mercantil; Commercial law; Assegurances; Seguros; Insurance; Dret privat; Derecho civil; Civil law; Dret comparat; Derecho comparado; Comparative law

Matèries

349 - Branques especialitzades del dret. Matèries legals vàries

Àrea de coneixement

Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials

Nota

Programa de Doctorat en Dret i Ciència Política

Documents

Aquest document conté fitxers embargats fins el dia 25-09-2025

Drets

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)