A family-based approach to the vulnerability to psychotic disorders. Insights from social cognition combined with clinical and neurodevelopmental markers

Abstract

[cat] INTRODUCCIÓ: L’esquizofrènia (SZ) és un trastorn clínicament heterogeni i amb una etiologia complexa i multifactorial, en la que hi ha implicats múltiples factors de risc genètics i ambientals que afecten les trajectòries de desenvolupament del cervell. A més dels símptomes clínics que defineixen el diagnòstic de l’SZ, la vulnerabilitat per aquest trastorns s’associa amb diferents trets fenotípics, els quals es troben tant en pacients com en persones amb una major vulnerabilitat, com els familiars dels pacients. Aquests trets, com ara trets de personalitat, símptomes breus o subsindròmics, dèficits cognitius o factors genètics específics, sense mostrar una imatge completa de l’SZ, poden indicar- ne un risc incrementat. Aquests són considerats marcadors de “tret” i no d’ “estat” ja que: i) són identificables en les fases primerenques de la malaltia i també abans del debut, representant el risc "latent" de patir la malaltia; ii) estan presents, encara que en menor intensitat, en els familiars sans dels pacients, assenyalant la possible relació entre la càrrega genètica compartida amb la persona afectada i el tret. Entre els possibles marcadors, aquesta tesi es centra l’estudi de la cognició social, concretament mitjançant l'anàlisi de la Teoria de la Ment (ToM), per la seva relació amb aspectes clau de l’ SZ, com ara el neurodesenvolupament, la genètica i el pronòstic funcional del trastorn.

HIPÒTESIS: L’ ús i combinació de fenotips intermedis que limiten la variabilitat genètica del trastorn (i els trets associats), milloraran la comprensió dels mecanismes biològics subjacents a SZ i facilitaran no només les estratègies terapèutiques pels pacients sinó també la identificació dels individus amb alt risc. D'aquesta hipòtesi general, se’n deriven dues d’específiques:

Hipòtesi 1. Els dèficits en ToM associats a SZ estaran relacionats amb la vulnerabilitat genètica per aquest trastorn, fet que indicarà un possible paper dels dèficits de ToM

com a fenotip intermedi o endofenotip. Aleshores, l'anàlisi dels dèficits de ToM en pacients, els seus familiars de primer grau no afectats i persones sanes no emparentades presentarà un patró de marcador de tret basat en: i ) la seva presència en les fases inicials de l’SZ i en els familiars dels pacients, ii) els familiars de primer grau presentaran puntuacions intermèdies entre pacients i controls sans.

Hipòtesi 2. L'anàlisi de marcadors que assenyalin una major vulnerabilitat (clínica, del neurodesenvolupament o genètica) caracteritzarà millor la variabilitat en la cognició social, mesurada amb el rendiment en ToM. En aquest sentit, els familiars sans amb una major vulnerabilitat per l’SZ (nivells més alts d'esquizotípia, símptomes bàsics o experiències “psychotic-like”), antecedents familiars o indicadors d’alteració del neurodesenvolupament) mostraran un rendiment de ToM més pobre.

OBJECTIUS: Per testar les hipòtesis plantejades, hem dut a terme els següents objectius específics:

Objectiu 1. Investigar la idoneïtat de la ToM, un component de la cognició social, com a marcador endofenotípic de l'SZ mitjançant l'anàlisi del rendiment de la ToM en pacients amb trastorn de l'espectre de l'SZ, familiars sans de primer grau i controls sans.

Objectiu 2. Caracteritzar els trets clínics, del neurodesenvolupament i genètics de pacients i individus sans per analitzar la seva associació amb la variabilitat de la ToM i valorar si ens ajuden a interpretar l'heterogeneïtat en el rendiment de la ToM, tant entre grups com intragrups. Per desenvolupar aquest objectiu, hem avaluat si la ToM es veu modificada per: • la vulnerabilitat clínica per l' SZ en familiars sans i controls • marcadors de neurodesenvolupament alterat • la càrrega genètica (antecedents familiars de trastorn de l'espectre psicòtic) i/o variabilitat genètica en el gen del receptor d'oxitocina (OXTR).